Messor, les formigues (re)col·leccionistes ha estat un projecte sorprenent i alhora, fascinant. Tot va començar de manera fortuïta una tarda de primavera, mentre em trobava, estirat arran de terra fotografiant la pols que aixeca un cargol. De cop i volta, em va caure de la carpeta una imatge petita, minúscula. Era una peça de tan sols uns mil·límetres d’ample per cadascun dels seus costats. Venia a ser, el que en diem una fotografia d’autor; concretament era un fotograma, però utilitzava en el procés, la font de llum solar. A l’intentar recollir-la, m’adono que una formiga atenta i sensible a l’art contemporani, se l’emportava ràpid, camí del niu. D’altres formigues, igual de veloces, li anaven al darrera, talment com guarda-espatlles protegint un futbolista. Poc després perdia de vista la formiga: em desaparegué enmig de les herbes, pel marge del camí. Vaig tenir temps però, de fotografiar-la, i d’adonar-me que realment, aquelles formigues tenien una feblesa per a l’art, i en concret per a la fotografia contemporània.
L’increïble món de les formigues
