Pervivir

Ainielle 2018

 “Como arena, el silencio sepultará mis ojos. Como arena que el viento ya no podrá esparcir. Como arena, el silencio sepultará las casas. Como arena, las casas se desmoronarán. Oigo ya sus lamentos. Solitarios. Sombríos. Ahogados por el viento y la vegetación” (La lluvia amarilla, Julio Llamazares)

“No hay ventanas que cerrar cuando sopla el viento de Francia”

L’acció Pervivir va consistir en penjar d’una de les finestres de l’antiga escola -en estat ruinós- una persiana de corda. Vist des de l’eficàcia, diríem que no té cap sentit col·locar una persiana oberta en una escola on la llum, l’aigua, el vent, la neu, el fred, la calor, la humitat i la vegetació es colen per qualsevol racó, però en canvi, la seva presència es converteix en una tossuderia, en un testimoni per perviure.

La persiana és la rebel·lia, és el gest, és l’afany, és la rudesa, és la tossuderia, és la resistència; en definitiva, és l’esperança i la memòria.

Així mateix,  la corda de la persiana estava unida per múltiples trossos d’altres cordes i cordills aportats per totes les persones de la vall que van col·laborar en l’acció. Aquesta unió de diferents cordes simbolitza els nusos de compromís amb Ainielle i amb el Sobrepuerto, la voluntat de pervivència d’un poble i d’un territori. Una corda que, al mateix temps, marca un camí.

Acció duta a terme en el marc de la XII caminada de la Senda Amarilla. Gràcies a l’Associación Ocumo de Oliván i a la Diputación de Huesca.